Camino Verde "Ojos negros 2" (amb bici)

Hola a tot-hom, aquesta vegada he fet la via verda que va des de Barracas (Provincia Castellon) fins a Santa Eulalia (Provincia Terol).

Es tracta de un "Camino Verde" de uns 100 km. que per mi sempre es te de multiplicar per dos, ja que tinc de tornar a recollir el cotxe al lloc on l'he començat, es maco peró molt llarc i nomes trobes dos pobles a prop del camí per poder agafar aigua o comprar un entrepá, fins hi tot Terol tens de anar-lo a buscar a 5 km. fora de via, els dies van ser molt macos i a mes de coneixa aquesta zona una mica pobre, baig poder provar la trufa de Sarrion en un restaurant de aquesta població.

A Terol vaig coincidir amb la "semana del jamon" i baig poder participar de una ruta guiada per la capital i ens varen explicar lo mes pintoresc de Terol, (el Torico , los amantes, la arquitectura mozarabe, i una mica de modernisme).

Blog de vins molt interessant

Als que sou amants del vi, us recomano aquest blog.
Van començar amb un curset i ja veureu

http://pilarvi.blogspot.com/index.html

TAST DE VINS AL PRIORAT

La darrera sortida a Gratallops (Priorat), a la masia CLOS DE L'OBAC, una masia de nova generació, moderna on el treball en equip de tota una família dóna uns resultats extraordinaris
en forma d'uns vins molt bons, de molt alta qualitat.

Ens varen explicar des del conreu de les terres, la collita, el copatge, la clarificació, l'envelliment
així com la comercialització dels seus vins, apreciats tant al Canadá com al Japó,passant per
Alemanya. . .

Després del tast varem anar a dinar al mateix Gratallops, un menú degustació molt bo
on evidentment no varen faltar els vins del celler.

Unes fotos per fer-vos una idea.

Ah! molt recomanable una visita que podríem programar tots junts si en tenim ganes (en lloc
de la calçotada anual) Nota: si es compren vins, la sortida no és gens económica -preu mig de l'ampolla uns 40 €-

Dolors

L'escapada a Dublin juliol 08

Tres dies a Dublin no son gaire, peró si tens un bon anfitrió, et dona temps a coneixe nous "paps".

Aquesta vegada varem coneixe una mica el parc natural de GLENDALOUGH, i de tornada bem coneixe i dinar en el pub que està situat mes alt de Irlanda, (JOHNNIE FOC'S PUB), es tot ell un museu ja que coleccionan de tot, desde autobusos de dos pisos a gibrelles i orinals, entre els seus visitans es troben molts famosos de tot el mont, tambe hi ha passat el Princep de Espanya.
Una de les peces que es pot veure es una perola de ferro fos en la que durant la Fam del 1845 al 1848 i feien menjar per 800 persones cada dia.

Varem coneixa també el Pub "dels enterra morts" que el seu nom es JOHN KAVANAGH, Está situat a tocar de la pared de un dels cementiris de Dublin i diuen que si hi trobaben els enterramotrs cuan anaben a cabar les tombes.
Aquest Pub es conserva tal com el va deixar en testament el seu propietari als seus descendents amb clausula de que si es modificava alguna cosa en perderien la propietat, per tant cuan et trobes dintre retrocedeixes mes de cent anys en cuan a mobiliari i decoració, (crec recordar que les cerbeses i wiskies que si serveixin no han de ser gaire coneguts).
Bye.

Ruta de la seda

Ramón, els dentistes ací, literalment d'or.

La yurta és la vivenda nòmada.

Les estatues de Lenin han desaparegut i s'han reemplaçat per les de Tamerlan.

IRLANDA

En aquest enllaç trobareu algunes fotos de les nostres vacances.
Clica aquí per veure les fotos de IRLANDA

Una mica de "Camino"

Aquí teniu unes fotos del "Camino del Santi".
Per una minoria dels que fan el camí, aquest s'acaba a Finisterre, i allà, mes enllà del "Faro" es poden veure gent que està intenta'n cremar alguna peça de roba de les que ha portat en tot el camí per cremar junt amb elles tot el patiment que ha passat, (Penseu que per molta gent aquesta gesta es una prova física molt dura, ja que no tothom i va ben preparat), entre les pedres mullades intenten cremar aquest records amb un cerimonials intimista entre llargs abraços, alguns plors i també amb la filmació o presa de instantànies d'aquest moment tan emotiu per ells.
Per la gran majoria el camí acaba a Compostela tot i que m'atreviria a dir que no arriben al 10% els que ho fan per motius religiosos.
Els albergs força bé.
El tracte amb tota la gent molt bé.
I el "Pulpo a la gallega" bonissim.

El secret del camí, doncs no le descobert encara, hi tindré de tornar.