Fa uns dies, vam anar amb la Lucia i l'Anna Dinarés a la presentació d'un llibre. L'autor feia un reflexió sobre com va el món i com anem nosaltres. Els comentaris que allà es van fer, i alguns que haviem fet prèviament nosaltres sobre la presa per aconseguir-ho tot, la necessitat d'immediatesa que tots tenim i que el mateix entorn genera constantment, em van fer recordar un poema d'Antonio Machado.
En aquell moment ho vaig comentar amb l'Anna i la Lucia, però vaig quedar amb elles que ho penjaria al blog perquè tots poguessim gaudir de les sàvies paraules de Machado.
Disculpeu la puntuació, que segurament és incorrecte, perquè està posada de memòria, però veureu com us agradarà ! ; el poema diu :
Sabe esperar y aguarda que la marea fluya
así en la costa un barco,
sin que el partir te inquiete.
Todo el que aguarda sabe que la victoria es suya
porque la vida es larga y el arte es un juguete.
Y si la vida es corta y no llega la mar a tu galera,
aguarda sin partir
y siempre espera,
que el arte es largo
y además, no importa.
Molts petons a tots.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Gemma, això si que és una bona reflexió i no el que intenta la María en el sopar del dia 25. És un poema preciós, però molt trist. Aquí sembla que Machado ja havia perdut a la seva amada Leonor.
Felicitats, senyor Machado.
Isabel
Isabel, com bona poetessa que ets, t'invitem a alegrar aquest blog amb el que tu vulguis.
Publica un comentari a l'entrada